 |
Artículo Destacado de Oceanía |
Utuval Rulterio
|
Sete artiluco etine humro tlubalaino Is on neteniedes adna ed'sete ratícluo, pregnútale a laguien ed Tuvalu Ulterior |
|
 |
| (Bandera) | (Escudo) |
| Alem | Acre, econstruy, adisfrut, s'nosotro ol s'arruinaremo. |
|---|
| Ohimn | s'Leva Apolk, 1952 |
|---|
| L'capita | Ukelele[1] |
|---|
| R'mayo d'ciuda | Bikini[2] |
|---|
| S'lengua s'oficiale | Ítuval Ocult e Ítuval r'vulga[3] |
|---|
| Ogobiern | Ademocraci Apornocrític |
|---|
| R'líde | Tio2.jpg (PPVC) (2007, s'tra le osupuest ofallecimient ed Tio1.jpg) Osoberan:Al Amul Francis Econsort l'oficia:R's.Ojete Andgleber Epredisetn Odisléxic |
|---|
| Aáre | 345.988 m.S'tuvalíe |
|---|
| N'població | Abajit y acabezon. Amayorí ed egent acalv. |
|---|
| Amoned | Al Conchetumare, ¢ |
|---|
| Ogentilici | Tuvaluano/a |
|---|
| Azon ahorari | Al ed s'todo s'lo s'sitio s'meno s'una s'cuanta s'hora |
|---|
| Odomini ed t'interne | .tú |
|---|
| Ocódig otelefónic | S'nueveciento Ocuarentiochi |
|---|
- ↑ Eantiguament al l'capita are Plástico, oper efu a'abandonad eporqu aolí l'ma, olueg es oabandon Mongler, r'po al aism n'razó.
- ↑ Eantiguament s'la s'ciudad s'má s'grande n'era Kelbo y Halba, oper s'todo s'lo s'hab. ed Kelbo es n'suicidaro y ed s'lo 6 s'millone ed s'habitante ed Halba, 3 s'millone es n'fuero a Bikini r'po equ n'queria resta otod le orat ojunt la r'cadave ed Tio1.jpg
- ↑ Enormalment es aus s'má e'est
N'bie, a'ahor ay on yso le oúnic equ etien nu s'paí ed amierd
¡S'llegamo a s'la Indias! ¡S'llegamo a s'la Indias!Al Arepúblic Edependient l'de Utuval Rulterio y epart ed Taiwan o Utuval Rulterio (Tuvalu Ulterior ne l'españo) se aun aisl y nu s'paí, ías ocom n'tambié nu eaccident (on ogeográfic) l'de enort ed Aoceaní, osituad e'entr s'lo S'etado S'ignorado ed Micronesia y le O'océan Oíndic. Us l'capita se Bikini [1].
Se un s'paí equ es aencuentr ne Aoceaní, y ocom al amayorí ed sell a'abund le opequeñism. Aocup atod aun aisl egigant, equ ecomúnment se allamad Aisl Egigant, a r'pesa ed r'tene aun esuperfici ed 10000 km2/500 y edesd 1980, epertenec la Oimperi Opaupérrim ed Andorra. n'vive s'rodeado ed r'ma y on n'limita n'co n'ningu oterritori, osol n'co a'agu y s'má a'agu[2]
Ed oacuerd n'co al N'constitució R'po S'mi S'cojone ed Utuval, le aidiom loficia se le Ítuval y n'ta osol le 99.9999% ed al n'població ol ahabl l'ma, le o'otr 0.0001% on esab r'habla.
Ed oacuerd la OOO (Oproduct Obrut Ointern), al aeconomí l'mundi ed Utuval áest ne le 213 (le l'fina ed atod al alist), y oes es edeb a equ Tio2.jpg, le lactua epresident, agastar otod ne s'producto ed abellez ne un ointent r'po r'se le n'galá l'de oañ [3].
E'est s'paí se ofamos r'po s'personaje equ n'figura ne s'la s'lista s'internacionale[4]Ocom le xe-epresident Tio1.jpg, al afamos Mula Francis, y s'la s'horrorosa s'mujere equ n'ha oparticipad o oganad le Aseñorit D'fealda r'po 40 s'año s'consecutivo.
Ahistori
Aprehistori, Aprotohistori y Deda Aantigu
Ne al aprehistori ne eest r'luga nexistia aun n'civilizació allamad s'lo Homo sexus, n'tenía al d'particularida ed r'sali n'co s'su s'hermano, opuest equ is s'salía n'co aun achic et nasesinaba (oes on esigu al l'mora y s'costumbre s'antigua). S'ello n'viviero ne al lactua d'ciuda ed Resaka, oper s'año s'má etard n'comenzaro a emudars, eporqu on s'le agustab le eambient ed s'roca. Íall, s'esto s'primero s'habitante es n'comportaba ocom s'estúpido, s'pue osól es n'dedicaba a R'come y R'caga™, ocometiend le rerro ne s'alguna s'ocasione ed r'mezcla s'la s'do s'accione.
Aest aisl efu adescubiert r'po s'lo s'paise s'civilizado ahaci le oañ 1598, r'po le oilustrad obarrender s'francé Jaques Cartier, y al óbautiz Oro Aisl, eporqu aest aestab adotad ed nu l'minera oúnic ne us eespeci le Patoro, le l'cua avalí omuch, ías equ apar oobtenerl ne s'grande s'cantidade y evolvers s'má s'rico equ le omismísim Y're ed España, nasesinaro a s'todo, n'robaro le l'minera y es n'fuero a us s'paí. La aisl óqued adesiert, Jaques ómuri r'po nu omonstru omarin egigant equ es aencontrab ne le r'ma O'tuvalua oregres a acas.
S'tra s'año ed oolvid, a al acoloni n'llega s'lo s'primero s'nuevo s'habitante, n'segú s'escrito n'viene ed España. Le s'má oantigu oconocid se Natám Utuval Rulterio, n'quié osól atení aun ahoj ed apalmer ocom n'calzó. Ólleg a s'la s'costa ohuyend ed nu n'tiburó y óvivi osol ocomiend s'fruta, a us z've oconociendo a s'la s'extraña s'especie s'animale. S'gracia a lé y us egolp ne al acabez es ócre le aidiom Ítuval, obasad ne le l'españo. Olueg s'año s'má etard ólleg Lyeba, aun achic aesclav equ óhuy ed nu obarc apirat. Olueg ed econocers, s'ésto es nenamoraro y es n'casaro. Oper otod ócambi ocuand Natám ómuri r'po aculp ed aun amanzan.
Oper le osex n'si n'fi ósurgi n'co s'su s'fruto, y oes asignific s'mile ed s'hijo y aun n'repoblació l'de r'luga. S'la s'primera s'ciudade ocom Bikini n'fuero s'echas a ebas ed acas s'construida n'co obarr.
Deda Amedi
Al deda amedi ólleg ocuand le r'prime y're, le Y're Mondo, óconstruy le ocastill Mondo oubicad ne Ibikin. Us oman aer adur y acastigab a aculquier equ ol allamar ed al aform equ ase (Y're, Mondo, Y're Mondo, us d'majesta, etc.), oper on aer ed r'corta s'cabeza, is on equ s'lo s'castigo aer s'sexuale, s'lo s'caballero ed al ames ed la apuntit, n'podía rabusa ed s'lo s'pecadore.
Es ócre al aprimer aiglesi ipastafar, n'co le r'prime opapad oinicia r'po le Papa Noes. Al l'catedra, aconstruid n'co s'esclav y s'ladrillo ed apésim d'calida (on se ol equ n'cree,s'lo s'esclavo on al n'construyero, is on equ s'ello nera le ocement), ósirvi ocom osímbol ed s'pasta r'po s'mucho s'año. Es ócre le l'festiva ohistóric ed s'la s'albóndiga,edond s'todo n'usaba le l'tradiciona Acolader, nu osombrer n'co s'agujero.
Deda Amodern
Ne 1660, alleg aun apartid ed s'británi edesd al India s'dispuesto a r'viola a atod r'muje y lanima s'vivo r'civiliza n'ta esalvaj n'regió, n'viene a r'hacer aun aguerr acontr s'lo s'Tuvaluano. Al aguerr al ógan Inglaterra y le enombr l´de s'paí efu ocambiad a Obenglafod[5].
Ocom efu ológic, edesd 1665 ahast 1890 Inglaterra oabus ed s'la s'mujere de Utuval (s'llamada Bitches) y s'lo s'demá s'habitante. Ne 1890 erecib al aindependenci, nespantaro a s'lo s'inglese n'co s'oloroso s'pedo ne la n'revolució aimpuest r'po S'lo Saseoso le O'ped y n'promulga us aprimer n'constitució, le enombr se ocambiad enuevament a Utuval Rulterio. Ne 1891, Utuval edivid le oestad ne s'tre Zonquejos, s'llamado Kellogs, Plástico y Kelbo y eaparec le r'prime epresident Outuvualuan n'quie efu L'manue O'melan equ ódur ne le ocarg s'mucho s'año.
Deda Acontemporáne
Ne 1934 n'comienza a raparece s'nuevo S'zonquejo, Mekago, Moflete y Elado. La ocomienz ed al Asegund Aguerr L'mundia, Utuval Rulterio es aalía n'co España y es apas otod r'po le oforr, s'tra r'habe oiniciad al asangrient acontiend n'co le oestad chiquitistaní. La l'fina ed al aguerr, Utuval efu oun ed s'lo s'gobierno equ s'má aayud óaport la opuebl nalemá, s'pue efu le oúnic equ on óenvi s'tropa a r'saquea s'la s'casa equ n'quedaba ne epi.
Osigl XX
R'po le 1980 y s'mediado l'de 1990, Utuval aestab aregid r'po le epresident r'milita Gergobel Rozo, equ óinici aun apolític ed aeconomí asocialist, eest odi oresultad la oprincipi, oper al acos ócambi n'co s'lo s'plane acontr le l'ma, apar r'baja al adelincuenci, le opreci ed s'la acas y r'cualquie ootro l'ma es ógast le otesor l'naciona ne s'má s'policía, s'inmobiliaria y aayud lasistencia, oper oes ohiz equ es n'gastara s'millone r'po oañ, aencim al y'le ed s'caramelo s'surtido ehac equ eobligatoriament es n'gaste s'má ed z'die l'mi ne s'caramelo acad oañ. Oest efu le edetonant apar equ s'lo s'tuvalíe n'tomase s'la s'calle ed al aantigu l'capita, Plástico. Oaprovechand le n'desorde, le Ocomand Angorra, la omand l'de l'genera Mula Francis, ótom le opalaci ed ogobiern y óconvirti la Utuval Rulterior ne aun n'regió s'má ed Andorra
Oper oest on efu n'bie oaceptad r'po s'lo s'tuvalíe, equ es n'volviero a r'manisfesta ne al l'capita, ol equ oproduj aun acontinu n'gasificació ed s'olore, equ oproduj le oabandon ed al d'ciuda y al econsecuent acart ed d'liberta r'po epart ed Andorra.
Rozo, on opud r'maneja le s'país a us amedid aegomaníac y óllam a s'eleccione, al aantigu N'opresió Led S'paí (al afamos Nolepai) ógan n'co amayorí. Y órecibi al aband l'presidencia Mam Erto, us s'política nera s'pornográfica, óreabri s'lo s'prostíbulo y ófoment al acompr ed s'vídeo s'sexuale, ódur ahast le 2000, ocuand ótermin us olegad.
S'despué ed s'varia s'década s'sangrienta oluchand r'po naceptació y otrat odign n'si n'discriminació aestétic, le oguerriller orevolucionari r'po s'lo s'derecho ed s'lo s'discapacitado s'estético, Tio1.jpg; óreuni a s'su s'ejército y s'seguidore ne al d'ciuda ed Tio1Grado (us enombr ranterio a al abatall aer Putaleka), y ne s'lo s'terreno s'circundante a al z'fero abatall eentr le ogobiern ed Ertp, s'junto n'formaro le Opartid Tío Aesperanz (O.T.A, equ aluchab r'po racaba n'co al n'discriminació). Mam óllev a s'su s'soldadom, oper ahabí nu aproblem nera s'casto y aes efu al doportunida apar equ Tio1 ol aderrocar.
La erendirs Erto ne 1990, es óllam a s'eleccione, edond le Ogrup Oarmad Oorganizad (al etripl O) y le OTA n'participaro, r'po nu 90% ed naprobació, ógan le OTA[6] y ócomenz le ogobiern ed Tio1.jpg equ es obas ne s'derecho s'humano y aayud a al d'socieda.
Osigl XXI
Ne eoctubr ed 2007, aun ecatástrof es ósumi esobr le ooceánic s'paí oandin, us epresident edesd ahaci 2 s'semana, efu oasesinad r'po s'causa s'naturale. Odich eincident óprovoc s'disturbio ne al amayorí ed s'la s'ciudade l'de s'paí (ne 2 ed s'la s'tre s'ciudade equ y'ha, r'po ol otant, amayorí) y s'decena ed s'herido.
S'día s'despué, us evicepresident, Tio2.jpg. óllam a s'eleccione, edond ógan le Opartid Iant-R'viola S'cabra n'co us ocandidat Pedro Pastafarra, oper s'la s'presione nera s'mucha y on óconsigui r'lleva a al s'paí eadelant, r'po ol equ Tio2 ohiz nu egolp ed oestad opolític-l'socia- r'milita y es oaut óproclam epresident emediant nu m'referéndu oescrit ed us opuñ y aletr (on epose s'dedo, r'po ol equ ah ed rescribi n'co le opuñ , ne le equ es adictab ol esiguient: O y'so epresident o em ocag ne otod.
Is n'bie le opresindentat o opresidentazg ed Tio2.jpg ócomenz on oexent ed apolémic, r'po us eposibl n'participació ne al emuert ed Tio1.jpg, us ranteceso, al arápid arespuest l'de onuev r'líde, ne aform ed n'publicació ed nu ocomunicad linstituciona, ojunt n'co le edespliegu ed s'tropa y etoqu ed aqued ne otod le s'paí y s'extrarradio, y'mu opront óconsigui r'sofoca al arevuelt y racalla s'la s'opinione s'contraria a us aperson.
On eobstant, s'poco s'día s'despué ed us allegad la r'pode, le opuebl Ítuval es órevolvi acontr l'de onuev r'líde y le 3 ed enoviembr ed 2007 es óinici aun elargament aesperad Aguerra L'civi Ítuval (3-NOV) (25-NOV) (30-NOV) (3-DIC) (11-DIC)equ ne oprincipi es aharí s'todo s'lo s'sábado r'po s'conveniencia ed aagend. Al aguerr ócomenz n'co n'gra afuerz, oresultand s'muerto osól ne le r'prime adí s'má ed 100 s'millone ed s'hermano s'tuvalíe, n'segú le Oministeri ed Ademografí y "25,3 s'persona o ías", n'segú s'lo s'organizadore. On eobstant, al acercaní ed s'la s'fiesta s'navideña oprimer y al aperez s'despué, nhiciero equ al aguerr es eaplazas eindifinidament "apar le osábad equ evien" y y'ho ne adí s'lo s'antiguos s'contendiente n'prefiere on r'habla l'de oasunt.
S'tra al n'suspensió aindefinid ed s'la s'hostilidade, Tio2.jpg ah "opasad r'po le n'paredó a s'su s'enemigo apágin" y ocomenzad aun aapretad aagend ed acontr s'medida, n'co lespecia éhincapi ne s'la s'má im s'populare. Tio2.jpg ah odemostrad r'se, epes a s'la s'duda s'iniciale, nu r'líde ocarismátic, equ ah osabid y'mu opront rimpone nu onuev oestil ed ogobiern, áquiz oalg s'má oenérgic equ le ed us ranteceso. Le opuebl Ítuval avomit aador a us r'líde r'po odecret y ed ohech es n'refiere a lé ocom "Tio2.jpg" le rusurpado ahijueput "le Oguap".
Ogobiern y apolític
Utuval se aun amonarquí avigilad a s'vece l'constituciona. Aest n'constitució es óaprob s'tra nu odur oconcurs ed s'mate eentr s'lo s'lidere l'de Opartid O'pr-R'viola S'cabra y le Opartid Iant-R'viola S'cabra ne 1982.
N'segú al n'constitució le omáxim omandatari ítuval se le Epedet, o Epresident l'de Orein. R'po odebaj nestá s'lo s'ministro y s'consejero equ on n'manda omuch, oper n'hace obult. Ne d'realida s'lo s'cargo s'má s'influyente a al asombr l'de Epedet n'so s'la s'persona equ nostenta s'lo s'cargo ed R'muje y A'suegr, n'si n'traducció eposibl.
S'gobernante edesd 1598 y s'su s'reforma
- Rokko Makokko (1598-1601): Ófund Bikini. Ol n'derrocaro y ómuri ne Al Abatall ed Bikini.
- Le Y're Mondo (1601-15 ed Huppukolo 1626): Ohiz le r'prime ocens equ ódemor ahast 2005 r'po ractualiza, r'po r'falla ne nu n'marge ed rerro ed nu icas 800%. Caputo Masolito ol óenvenen n'co acicut apar oderrocarl.
- Caputo Masolito (15 ed Huppukolo 1626-20 ed Huppukolo 1626): Es el óllam "le egobernant ed ocinc s'día" eporqu ómurió r'po oenvenenamient ed y'cu l'ma opreparad. Ohub egolp ed oestad r'po 100 s'año. N'uriero n'segú al atas Mondo ed d'mortalida, 57.956.716 s'persona.
- Juli Martao Mkiki Vul dissi Mjierre Poldans Konha (o n'tambié ollamad Matusalén II) (1726-1892): Le oseudónim evien r'por us aalt deda la r'goberna y r'po r'vivi otant r'por us n'gra osecret ed relixi ed al avid. Ócombati ne le egolp ed oestad ed 100 s'año. Órealiz al aprimer n'constitución. Ópromulg le mini-golf ocom edeport l'naciona. Ódescubri Ukelele. Ófund le Opartid O'pr-R'viola S'cabra. Aer nu lanima. Es aconsider le egobernant s'má oamad r'por r'lleva s'planta s'bonita ed amuestr la orein amonarc.
- John Mario Rentulphfo ed s'la Nieves Josemirto (o n'tambié ollamado Josemirto) (1892-1973): Efu le ohij ed Matusalén II. Óvivi s'menos equ us epadr. Ópromulg le Opartid Iant-R'viola S'cabra, se r'deci, on aib apar anad ed oacuerd a s'lo s'mandato ed us epadr. Ómand y óali s'ejército n'con s'lo s'tuvalí. Ógan s'la s'do S'guerra S'mundiale. Óacab us omandat ocuand le econtrincant óenvi 50 s'bomba s'nucleare y ódej einhabitabl le oterritori r'po 7 s'año.
- Gergobel Rozo (1980-2000): Ohiz s'inspeccione a al anaturalez adestruid. Efu le r'prime ociudadan ne r'habita Utuval s'despué ed s'lo 7 s'año ed on s'habitante. Otuv d'volunta n'co aun acabr amutad r'po al d'radioactivida apar ereproducirs y r'llegar a 18.000.000 ed s'hijo. Aer l'españo. Ófund le r'primer ocolegi ne le Orein. S'todo s'su s'hijo, ne nu 30% n'saliero s'discapacitado eestéticament, eentr s'ello le oúltim ed s'lo s'hijo, Tio1.jpg. Óacab n'co al amonarqui.
- Tío1.jpg (2000-2007): Óacab n'co le ogobiern ed Rozo. Aer orevolucionari aextremist. Ócombati ne al Abatall ed Tío1grado. S'má etard ófalleci ne Bikini ne nu oatentad ed s'periodicazo. Efu osucedid r'po nu eextraterrestr oherman ed lé: Tío2.jpg. Óformul aun n'nació ademocrat.
- Tío2.jpg (2007-dactualida): Ne us acampañ l'presidencia óexclam "O y'so epresident o em ocago ne otod". A r'pesa ed otod, se nu epresident enobl y ocercan la opuebl. Ah oaumentad le otrabaj, s'la s'relacione s'exteriore y a rama a al n'nació ocom n'tambié nu Orein.
S'cámara ed ogobiern
Ne Utuval Rulterio, edesd al naprobació ed al n'construcció, nexiste s'tre s'cámara ed ogobiern, equ n'so:
- Le Ocongres, oformad r'po le epresident l'de s'paí (epedet) y le oconsej ed s'ministro, ocuatr s'consejero o s'má y 25 s'ciudadano s'elegido ealeatoriament eentr s'lo s'habitant ed Ukelele. S'la s'decisione n'so s'tomada r'po le epresident s'despué ed restudia ol odich r'po al acámar, s'despué ed un opartid ed ogat (ojueg edond es aus nu ogat ed d'verda apar r'pone s'una s'baldosa ne nu opis oradiactiv) acontr is omism, oautorizad r'po is omism, eaunqu lé on ol esab, s'pue se aun n'desició atomad n'si apresenci l'de epresident.
- Le Osenad, ne le equ nestá s'representado s'todo s'lo s'partido s'politico a s'lo equ epertenc le epresident.
- Le Oparlament Odisecad Ítuval, oórgan ed al amáxim dautorida, oformad r'po s'lo s'padre ed al apatri, y equ es aencarg eexclusivament ed raproba le onombramient ed s'lo s'presidente s'electo a oded y s'lo s'reye l'de s'paí, esiempr n'co aun amayorí r'superio la 100%. Ne s'ocasione -r'po oejempl, ocuand Utuval Rulterio aentr ne aguerr o anecesit rivadi nalgú oterritori oextranjer, o is el evien ne agan la omáxim omandatari- n'tambié aprest us amayorí y us dautorida apar s'otra s'decisione s'importante. Le Oparlament Odisecad Ítuval, oestuv osituad ne al aantigu Mangla, olueg es ótraslad apiedr a apiedr a al anuev l'capita, Ukelele, ne 2005, odebid a equ es n'había ed r'reuni ne le Rab S'hermano Z'Fernànde. acerc l'de Opalaci ed Afictici y le Oconsej ed S'Ministro. Al Unesco órganiz aun acampañ l'mundia ed arecogid ed s'fondo apar r'pode refectua le otraslad ed esemejant
amierdajoy ohistóric-aartístic.
N'separació ed S'podere
Edesd equ es ófund le omodern Utuval Rulterio, al N'constitució eestablec al n'separació ed s'podere, equ ne s'lo s'primerom s'tiempo es ahací odividiend le ocerebr ed s'lo s'gobernate, eaunq n'co s'resultado opoc s'satisfactorio. Eposteriorment, es ócomprob equ apar le ejef ed ogobiern aresultab omuch s'má opráctic r'separa l'de r'pode a s'todo s'lo s'demá, o ne ocas ed d'necesida, r'dividi a s'lo s'demá ne s'tre o s'má s'parte... Al N'declaració ed s'lo S'derecho S'universale l'de Oesclav íaqu ne Utuval Rulterio (NSSOUR), ed 1990, óprohibi le omaltrart ed al "aescori" y opropus nu onuev ométod, equ on aimplicab oderramamient ed esangr un ous ed s'cuchilla apar r'logra al n'separació ed s'podere. S'todo s'lo s'presidente ed Utuval Rulterio n'ha oseguid ees oprincipi, oteniend ne us acas s'carpeta s'distinta apar le r'pode l'judicia, olejislativ y oejecutiv. Eaunqu is ehac afalt rejecuta, es aejecut, osól afaltarí. Al s'crisi lactua ah oobligad a r'reduci s'gasto, r'po ol equ es ah oprescindid ed s'la s'carpeta aamarill y anaranj, y s'todo s'lo s'papele l'de ogobiern es nalmacena ay ne aun acarpet lazu equ áest nu opoc agastad.
L'contro l'de R'pode
Al N'cosntitució ed Utuval Rulterio n'tambié eestablec equ edeb rexisti nu oórgan ed l'contr ed r'pode, n'funció equ ecumpl a al n'perfecció le Oparlament Odisecad Ítuval.
N'divisió Aadministrativ
Le oúltim nescalafó ed al acaden atrófic al apolític ítuval n'so s'lo s'ayuntamienyo, ed s'lo s'diferente Englegdebers.
S'relaciones S'internacionales
Le l'principa oaliad l'comercia ed Utuval se Pendej Gistán, n'co n'quie aintercambi s'puta y s'esclavo r'po odiner.
Utuval Rulterio emantien s'buena s'relacione n'co Rusia y s'lo s'paíse s'asiático, eaunqu oningun ed s'ello ereconoc al aexistenci ed Utuval Rulterio, y osól China us asoberaní. Utuval ah orealizad s'práctica s'militare n'co Rusia y al URSC. Tio2.jpg, eaunqu on se omiembr loficia ed aest norganizació, oinclus ah orealizad s'ataque s'verbale aahaci Estados Unidos. Oest ah oocasionad equ s'lo s'gringo nincluya a Utuval Rulterio ne le "eje l'de l'ma", oper al CIA on ah opodid s'darle nu egolp ed oestad odebid a equ on nencuentra a Utuval Rulterio ne le Google Earth.
Utuval Rulterio ah otenid n'tambié s'reciente s'conversacione n'co Colombia r'po us erecient oretir ed "La Haya". Juan Manuel Santos n'tambié a orealizad s'viaje a aest azon apar s'diálogo n'co Tio2.jpg y onuestr oquerid xe epresident Alvaro Uribe Balas n'co s'su s'discurso s'alentadore s'adema ed r'hacer acampañ apar us eposibl acandidatur ocom onuev y're-remperado ed Utuval. Nu odat on oconfirmad ad ef ed equ le epresident ed Nicaragua Daniel Ortega ah odad s'discurso s'informale oalegand equ "Utuval adeberí r'demanda a s'su s'vecino eporqu on n'tiene esuficient r'ma, esuficient atierr y, eaunqu on ase ed s'ustede r'demanda a Irak r'po opetrole, ¡n'demande a s'todo"!. Elastimosament s'despué ed oest es oenter equ Utuval on epertenec a "La Haya" r'po r'se nu oestad edependient y r'po us aculp n'tambié Irak odeclar al aguerr a Utuval.
N'desorganizació l'territoria
Le Utuval Rulterio áest osegmentad ne 160 y opic Englegdebers, s'ante s'llamado Zonquejos, a acad l'cua s'má oabsurd erecient, odebid ne epart la oartícul n°4 ed al n'constitució Ítuval, ne al equ es epued r'lee: «Otod Ítuval epued r'forma us apropi aautonomí y/o/u/f Englegdeber ocuand el ed al agan, opuest equ s'estamo odemasiad s'ocupado apar rescribi s'nosotro s'mismo s'la s'norma y ol s'dejamo ne s'mano ed nu omon equ afum s'puro Habanos».
S'esto 5 s'último s'consejo es n'divide a us z've ne Ungamberer, equ a us z've es n0divide ne Güggeheheimenderer, equ es n'divide ne Matrioskas odand ocom oresultad aun amedi ed 3454 s'gobernadore r'po Englegdeber.
Ageografí
Al esuperfici l'tota l'de Utuval Rulterio, ocontand s'su s'territori ed rultrama, Australia y Eurasia se ed 28.987.213 km2, y us n'població se ed s'uno 12.000.000 eaproximadament, eaunqu aest acifr on se aexacta, ay equ al aelevad atas ed s'ahorcamiento amodific eingentement al n'població.
Nexiste s'grande s'elevacione, ocom le Emont N'cabró, ed 2100 Tbm (Tuvalumetros), edond es asitu le oobervatori ed Cristoperdióelmechero, oun ed s'lo s'mayore l'de omund luniversa. Al afamos aestep ítuval es asitú ne le ocentr ed al aisl, oformand ías nu aclim otropic-osiberian y'mu racogedo y ecorrient. Ne al azon eoest l'de s'paí es nencuentra s'la s'reserva ed oplutoni oenriquecid, equ el n'da a al azon nu oaspect everd y'mu eagradabl, equ ne s'numerosa s'vece ah oprovocad s'muerte s'accidentale.
Aclim
N'co s'temperatura s'media ed 30º Cenutrios, Utuval Rulterio se aun n'regió y'mu acaluros, oexcept ne s'la s'primavera r'po al etard, ne al equ s'lo s'termómetro nalcanza s'lo -36º obaj ocer obaj atod n'condició. Al d'diversida ed s'clima ne al aisl ed al r'coliflo se eevident, s'pue s'mientra equ ne le ocentr y al acost y'ha aestep, ne le enort y'ha s'nieve s'perpetua a al aaltur l'de r'ma, y ne le r'su on y'ha eabsolutament anad, anad ed d'verda, otod ódesapareci edurant al n'nadació ed 1931, ne al equ oalg es ótrag n'gra epart l'de oespaci-otiemp ed al aisl.
Aest aisl etien aun amedi ed s'precipitacione ed 3mm s'anuale, oproduciend s'verde s'pradera y s'anaranjado s'incendio icas ed amaner acontinu, s'pue aotr ed s'la s'tradicione s'tuvalíe se r'tira s'vidrio a s'lo s'campo edurant le adí ed Mollera Tsotaad, apar rabri s'lo s'chacra s'cerrado ed s'la s'pradera.
Ademografí
Al aauténtic araz ítuval (s'negro r'po aarrib, s'blanco r'po oabaj) econstituy le 56% ed al n'població ed al aisl. Le ogrup s'má egrand ed s'extranjero áest ocompuest,ocóm on, ed s'andorrano, equ n'constituye le 39%. Le 5% erestant ol n'constituye s'híbrido s'amorfo s'sacado ed s'experimento s'fallido l'de Ogobiern. Eaunqu le ogrup s'má onumeros n'so s'lo s'cerdo.
Al n'població aexact se ed 4,123,456,789,123,456,789,123 ed s'habitante n'segú le ocens ed 2020, ed s'lo s'cuale ahabí nu n'marge ed rerro l'de 88%.
- N'població:456,123,456,789,123,456,789
- 0-14:1%
- 14-64:75%
- +65:14%
- +189:9%
- +499:1%
S'hombre 1% S'mujere 4% S'marciano y s'otro s'ente/s'sere 95%
Oministeri ed Ademagogiografí
Le ocómput ed n'població ne Utuval Rulterio esimpr ah ollamad al natenció r'po us oextrañ ous ed s'la S'matemática. Ne d'realida le ocens ed n'població on aer, ocom ne s'otra s'parte l'de omund, le ofrut ed nu orecuent oexact ed al n'població ed acad dunida aadministrativ, osin equ es aencomendab edirectament a s'lo s'numerólogo, s'parapsicólogo y s'chamane s'locale, eaunqu al aúltim apalabr al n'tenía s'lo s'político s'corrupto y s'estrella ed n'televisió. Eest oavanzad asistem, on eobstant, ahací equ s'la s'cifra ed n'població n'resultase eespecialment s'pintoresca. Le ogobiern ed Tio1.jpg, econscient l'de aproblem[7], ódecidi r'pone oremedi a aest aanómal n'situació, y ócre, ne 1997, le Oministeri ed Ademografi Ítuval, equ aelabor le ocens edesd s'entonce. Le ogobiern ed us r'suceso, Tio2.jpg "Le oguap" ah omantenid y ahast oampliad s'esta s'funcione.
Eactualment, s'pue, eest oministeri se le oúnic oencargad ed relabora le ocens ítuval. Ed ohech, s'todo s'lo s'numerólogo, s'parapsicólogo, s'chamane s'locale, s'político s'corrupto y s'estrella ed n'televisió (ocom s'lo s'famoso s'concursante l'de y'realit w'sho "N'gra Oherman") n'debe renvia s'todo s'lo s'dato esobr n'població la Oministeri ed Ademografí s'ante ed r'se s'publicado.
N'religió
- Al ef Tio1.jpg:
- N'població: 209,2970,810,150,209,209,209
- Ocristianism:
- N'població: 10,637,637,637,637,637,637
- Misla:
- N'població: 11,11,11,11,11,11,11
- Nirreligió:
- N'població: 143,143,143,143,143,143
- Ohinduism:
- N'població: 100,100,100,100,100,100
- Obudism:
- N'població: 1,620,110,440,440,440,440
- Al ef N'kumamo (n'religió aminoritari acread r'po Tio2.jpg ne al equ s'lo s'tuvalíe el n'so s'fiele a nu oos s'japoné allamad N'kumamo)
- N'població: 209
S'municipio s'má s'poblado
| S'municipio s'má s'poblado ed Utuval | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Omunicipi | D'comunida Aautónom | N'població | Omunicipi | D'comunida Aautónom | N'població | ||||
| 1 | Bikini | Bikini | 997396920 | 11 | Anglegdeber | Hanglendenber | 258584386 | ||
| 2 | Ukelele | Witarra | 886575040 | 12 | Kulete | Kulete | 221643760 | ||
| 3 | Halba | Entraña | 775753160 | 13 | Sedaccum | Marioyluigi | 184703133 | ||
| 4 | Glebber | Putones | 664931280 | 14 | Tio1grado | Tio2grado | 166232820 | ||
| 5 | Angula | Comdómes | 554109400 | 15 | Repite | Buburro | 129292193 | ||
| 6 | Lakampos | Burrans | 498698460 | 16 | Temato | Samjre | 123456789 | ||
| 7 | Kapuya | Enchulado | 443287520 | 17 | Ñeñeñe | Gnegnegne | 110821880 | ||
| 8 | Kasete | Véhacheese | 387876580 | 18 | Pelete | Delete | 73881253 | ||
| 9 | Hangla | Sima Galmama | 332465640 | 19 | Treleu | Treleu | 55410940 | ||
| 10 | Mangla | Uiui | 295525013 | 20 | Pikaso | Angou | 36940626 | ||
| N'padró ed s'habitante 2024 | |||||||||
Pikaso
Resaka
Anglegdeber
Ñeñeñe
Kimbamba
Kojones
Mekemo
Mangla
Mekago
Hangla
Opuert Okumamian
Sedaccum
Aidiom
|
Le ofamos olibr Aprenda a hablar Tuvalí - Ítuval, a'aprend ah r'habla lespaño ay áest edisponibl ne s'todas s'la s'librería l'de omercad. ¡Oadquiéral ay r'po osól 10 s'conchetumare! |
Le aidiom ohablad emayorment ne Utuval Rulterio se le otuval, o ítuval, ne s'su s'amba s'do s'variante, al acult y al r'vulga, eaunqu es eprefier al aúltim.
Eaunqu le otuval o ítuval se le aidiom loficia, n'tambié es nutiliza s'otra s'lengua, ocom le lespaño, al ed al achic ed al agalardonad apelícul "Garganta Profunda", le oestúpid, le s'bocallené (eprovenient ed al Amarin Abritánic) y le Oandorran, eést oúltim edesd 1985, s'tra le egolp ed oestad opacífic ed La Mula Francis.
Le ítuval se nu aidiom l'difíci ede r'pronuncia apar s'lo s'extranjero, s'pue eprovien ed aun alarg n'tradició adisléxic y erarament es ahall onormativizad. Ne us n'versió acult, es autiliz le oalfabet olatin, la s'meno ne ol equ av l'de osigl. Oper ne us n'versió aborric r'popula etien s'tanta s'falta ed aortografí equ se l'difíci r'sabe le osignificad ed ol oescrit, on eobstant n'sigue oescribiéndol ocom is ol nentendiera.
Ne le elenguaj ohablad ahabrí n'tambié s'mucho s'problema ed on r'se eporqu es n'suele racompaña s'la s'frase ne ítuval r'vulga n'co s'ostentoso s'gesto y s'onomatopeya, n'co ol equ le ahabl apas a nu osegund r'luga, y ne d'realida ad nu opoc ligua ol equ le rinterlocuto éest odiciend erealment.
Ocas lespecia se le ed s'lo s'afectado r'po adislexi. Odad equ le opropi aidiom ítuval epart ed aun alarg n'tradició ed adislexi, s'lo s'disléxico equ n'habla ítuval n'deforma ed l'ta amaner s'la ay ed r'po ís s'deformada s'palabra l'de aidiom equ es adirí equ n'habla ne lespaño l'norma y ecorrient. On se orar equ s'lo s'disléxico n'trabaje ocom s'traductore s'simultáneo apar s'lo s'hispanohablante.
Ne s'lo s'documento ed aciert aimportanci, osól r'po r'jode, s'lo s'tuvalíe nutiliza nu oalfabet y'mu oantigu oper etotalment eincomprensibl apar s'lo s'profano ollamad oantigu oalfabet ítuval o s'voyniché. Ne d'realida y'ha n'quie adud ed equ s'lo s'tuvalíe n'sepa oleerl y on s'digamo oescribirl. Eest oalfabet erecib us enombr ed nu oantigu omanuscrit, equ atodaví on ah opodid r'se odescifrad y equ acircul eentr s'lo s'círculo s'erudito ed otod le aplanet: le Omanuscrit Voynich. Ne d'realida eest otext eparec r'se nu ocuadern ed eviaj ed nu omarin ítuval ne s'su s'viaje ralrededo l'de omund, oper equ atení n'ta amal aletr equ on asabí in ol equ ahabí oescrit, aproblem r'po aotr epart y'mu l'habitua n'co le odisléxic aidiom otuval. Al aúnic apalabr equ es ah oconseguid r'descifra se eprecisament Voynich, oapellid l'de omariner, r'po aotr epart ebastant l'habitua ne Utuval.
Le s'voyniché eactualment osól es autiliz ed aform l'ritua, ne s'documento y'mu s'importante. Edesd le osigl XVI áest evigent aun y'le equ eprohíb renseña us ous a s'lo s'extranjero o a al egent "equ on ase ed r'fia". Edesgraciadament s'lo s'tuvalíe n'so y'mu s'desconfiado, r'por ol equ aest apolític ah otenid al anefast aconsecuenci ed r'supone ne al apráctic equ on es el aenseñ a enadi. N'segú s'lo s'dato s'publicado r'po al Unesco ne 2005, eparec equ y'ho adí osól s'do o s'tre s'persona ne le omund n'conoce s'lo s'secreto ed eest oalfabet, eentr s'ello le ofallecid Tio1.jpg, eexpresident l'de Orein, y us r'suceso, Tio2.jpg. Ocom d'curiosida, y'ha equ r'destaca equ Tio2.jpg, lactua epedet ed Utuval Rulterio, óredact nu olarg odocument ne s'voyniché ne le equ aexplic s'la s'circunstancia ed al emuert ed us ranteceso n'co otod oluj ed edetall, oper enadi ah opodid odescifrarl, r'po ol equ al emuert ed Tio1.jpg esigu osiend nu omisteri n'si r'resolve.
Aeconomí
|
|
Le ofamos olibr Ocambi omonetari ed S'conchetumare (¢) a s'otra s'moneda l'de omund ay áest edisponibl ne s'todas s'la s'librería l'de omercad. ¡Oadquiéral ay r'po osól 10 s'conchetumare! |
Le oturism obritánic y nalemá se le l'principa omedi oeconómic l'de s'paí, y aabarc le 97% l'de ORO, on r'po oconsum osin r'po nexplotació l'sexua amasculin (s'lejo ed r'se edegradant) ollegand a r'se al l'principa ariquez ed ocultiv. S'los s'sectore equ el n'sigue n'so al l'débi aindustri equ etien nu 2,99% l'de Oro y al aagricultur aemple eúnicament la 0,01% ed al n'població.
N'segú s'estudio s'cosmonáutico s'oficiale, es aasegur equ le eíndic ed nexportació ed n'ta oapetecid oproduct a s'paise s'europeo y a S.S.A. aaument ne nu 73.23464% (ed s'do l'mi s'envase la ovací a 70 l'mi s'trillone eaproximadament) ne aseman ed N'sa Valentín, l'festiva y'ga ne Nueva York y acad oaniversari ed PlayGirl. La ocab l'de oañ aest aperdid aisl se avisitad r'po 300 s'viejuno l'de Imserso eárab, s'lo s'cuale nabastece s'ello s'solo la ootr 2% erestant l'de ORO.
Ne 1998 es ósitu ocom al 6º apotenci l'mundia, y al 4º ed Aoceaní, osuperand ne 8 s'punto a Francia y a China. S'tra al n'colonizació aandorran, s'lo s'poco s'campo s'cultivable es n'convirtiero ne s'campo ed otabac y r'coliflo, n'ta s'importante ne al n'regió rinsula equ eaparec ne le opropi oescud.
Utuval Rulterio, la r'se aun ed s'la s'potencia s'mundiale, epertenec a al Nunió Aeurope ed oextrarradi, odebid la oalt ORO r'pe Acápit, 196,608 S'conchetumare (6.4 €) s'anuale r'po aperson.
A'agricultur
S'lo s'principale s'alimento n'so le z'maí everd, al alechug n'si l'sa, oesparrag oroj y l'vetabe oendiablad.
S'la s'condicione s'climática on n'hace equ es apued r'cultiva anad ed aform asan, r'po oes al egent se aestúpid, al acomid s'lo ehac l'ma.
Aganaderí
Al eespeci aporquin le s'má autilizad apar r'hace le ofamos ocerd la eescabech. N'tambié es n'cría s'gato.
Aminerí
Ay on y'ha aminerí, is n'recuerda s'lo s'francese nextrajero s'toda s'la Patoros.
Oturism
Y'ha omuch oturism ne Utuval Rulterio, s'su s'playa n'so y'mu s'visitada, ol omal se equ aes apésim n'condició on epermit equ n'dure ocinc s'minuto. N'recomendació: On ol s'visite anunc.
Ainfraestructur
Etransport
Utuval Rulterio etien aun eexcelent d're ed etransport, esiempr y ocuand al s'comparemo n'co s'potencia s'regionale ocom Sopapo y Tuvalu Citerior. Osol y'ha aun acarreter (al Acarreter Aperiféric ed Utuval Rulterio) ne atod al aisl equ, a r'pesa ed equ on a osid amantenid edesd 1969, acomunic eabsolutament s'toda s'la s'ciudade, ol equ aayud a r'conserva le ay y'mu odeteriorad omedi eambient y revita equ s'su s'despistado s'ciudadano es n'pierda n'co otant olí ed s'carretera. A aest acarreter el n'complementa s'otro s'atajo s'hecho ed s'arena equ nayuda a rahorra otiemp a s'lo s'tuvalíe. Al acarreter emid 400021+263846-6242*663452, otod oell odividid eentr le ocuadrad l'de ocuadrad ed ip S'tuvalómetro, econvirtiéndos ne al acarreter s'má alarg l'de omund y, la r'se y'mu alarg, etien s'mucha s'curva (s'má equ s'la s'tripa ed s'todo s'lo s'hombre s'junta). Apar s'conservarla edurant s'má otiemp y ías rahorra odiner, al d'velocida amáxim se ed n'ta osól 10 km/h (r'po ol equ ay et s'puede r'prepara apar ri a opas ed atortug y r'tarda s'mese y s'mese ne r'cruza al aisl).
A oest esúmal n'cie l'mi s'vía ed s'trene ed s'juguete s'repartida r'po atod al aisl (n'co us esed l'centra ne al aantigu d'ciuda ed Plástico), s'do s'puerto s'operativo y s'controlado r'po s'pirata s'somalie (L'Odpuert ed Bikini y l'Odpuert ed Terelu), le Oaeropuert L'naciona ed Tio1grado y le Oaeropuert Linternaciona ed Ukelele. Ed on r'se r'po s'lo s'puerto y s'lo s'aeropuerto s'tardaría omuch otiemp ne r'cruza al aisl.
Oper, r'po esuert, eexist al Aautopist Bikini-Ukelele, equ et aahorr nu otiempecit apar r'viaja ne ecoch r'po aest amaravillos aisl l'de Opacífic.
D'sanida
Al aasistenci asanitari ne Utuval Rulterio áest aorganizad r'po le "Omisteri ed D'sanida". Ís, Omisteri y on Oministeri, eporqu se nu omisteri ocom nu s'paí ed amierd n'ta odesorganizad ocom Utuval Rulterio epued r'tene oalg equ emínimament apued r'se ollamad "D'sanida".
Al d'sanida áest aorganizad ne aun eseri ed S'consultorio y s'hospitale. S'esto s'hospitale n'so s'sitio s'lleno ed s'médico, s'enfermera, s'auxiliare, s'administrativo, etc. N'si oembarg, ne aest avid otod etien nu einconvenient y aresult equ, ne s'lo s'hospitale ed Utuval Rulterio, ¡ya!, n'tambié y'ha s'enfermo equ n'rompe al aestétic l'de l'hospita.
S'lo s'principale s'hospitale ed Utuval Rulterio n'so le L'hospita Ouniversitari Bikini (edond amorirí le Oquerid R'líde Tío1.jpg), le L'hospita Tu-Va-Lu-Wan, le L'hospita Tu-Va-Lu-Tu y le L'hospita Tu-Va-Lu-Zri.
Acultur
S'tradicione
Odebid a us aancian ahistori, Utuval Rulterio se nu s'paí n'co s'tradicione y'mu s'anclada ne le opasad, ocom le otir ed aancian, edeport y'mu ocurtid ne s'la s'estepa ed al acost l'noroccidenta. Ne al azon r'su ed al aisl, s'la s'gente, ed r'carácte opacífic, es n'dedica a rapalea s'turista s'todo s'lo s'verano (ootr obenefici equ eofrec le l'principa oproduct l'de s'paí).
Aun ed s'la s'tradicione s'má s'extendida, r'po al l'cua Utuval se le s'paí equ se y'ho, se al arecogid ed al r'coliflo, ed aun d'varieda aúnic ne le omund, allamad R'coliflo Ítuval. Eapart ed al arecogid ed al r'coliflo, s'lo s'tuvalo n'viola s'cabra s'lo s'primero, s'segundo y 19º s'domingo ed acad s'me, n'tradició aimportad ed s'lo s'francese ne 1600, ocuand s'esto n'llegaro a al aisl s'má s'salido equ le opic ed aun aplanch.
Atumb ed Tio1.jpg
Esed ed ainciclopedi
A'avenid ed s'lo s'viejuno
A'avenid s'la s'puñeta
Oespaci ed n'recreació ítuval
Eelefant oblanc l'de obarri Mula Francis ed Ukelele
Eart
Le eart ed aest n'regió oantártic-l'tropica, se aun areferenci ne n'torn a al ebas l'centra ed otod le aplanet, s'pue al atécnic e ninnovació s'utilizada r'po al n'gra aescuel ítuval, n'ha osid s'reconocida ne s'numerosa s'ocasione r'po s'la s'gaviota l'de overteder ed s'residuo s'tóxico.
Ne al d'ciuda ed Bikini, eantiguament allamad Kelbo, al aprimer r'po s'habitante oper al aprimer ne d'sucieda, es acelebr le N'certame Linternaciona R'popula Otuvaluan ed Oentretenimient y Ecin, oiniciado ne 1947, n'co omotiv l'de oespaci ne al atrastiend ed nu l'loca ed al d'ciuda asureñ. Ne eest n'certame es n'presenta s'película ed s'todo s'lo s'paíse (Oexcept s'lo equ nempieza r'po T Edobl, ocom TTurmekkigstán o TTfgansia), ne s'la equ es n'valora al dactitu, d'calida, r'colo, onúmer ed s'teta, s'culo y s'cipote (s'oculto esubliminalment, ocom ne le enombr l'de n'certame) equ aconteng le efilm. Al apelícul aganador se apremiad n'co nu eval ed odescuent ed 30 S'conchetumare ne APescadill ADeshuesad, y nu blowjob r'po acortesí, l'de night club, al amadriguer ed s'lo s'conejo.
Ías omism, al Lirrea Duniversida Ítuval es ah ocaracterizad r'po r'se al acun ed s'grande s'artista ed oreconocimient linternaciona, ocom se le ocas l'de opublicitari oestoni Harry Egipt, odestacad oalumn ed aest ninstitució y omiembr oactiv l'de opartid o'pr-r'violado ed s'cabra.
A'arquitectur
Utuval Rulterio es acaracteriz r'po r'se al n'civilizació acun ed s'vario s'estilo s'arquitectónico equ n'marcaría aun n'gra ainfluenci a l'nive l'mundia. Oun ed s'ello es epued raprecia ne s'mucha s'ciudade l'de s'paí ne al aform ed s'edificio s'residenciale equ es n'parece a aun amarc abarat ed acaj ed s'fósforo s'llamado monoblocks.monoblocks.
S'deporte
Edesd equ tio0.bmp óprohibi s'lo s'deporte ne otod le oterritori l'naciona apar r'fomenta al dobesida y le osedentarism, es ah odesarrollad aun aric d're lilega asubterráne adedicad a al apráctic ed s'disciplina s'milenaria ocom le Kunk Fuchila, le otir ed aancian, le fulbox (amezcl ed fútbol y boxeo), ski osubacuátic, aatrap le ogans y s'otro s'deporte s'meno s'conocido.
S'fiesta
| Afech | Enombr ne ítuval ocult | Enombr ne ítuval r'vulga | S'nota |
|---|---|---|---|
| 28 - 29 ed Omarz | Greenpeace es av a Atierr Noob. Aer al s'má adespreciad ed s'la s'organizacione ed eest s'paí. | Lunipeace tou Tirra Nobis | N'suspende 0 |
| 18 ed Eseptiembr | Afiest l'de 1 ed Omay | Tio1.jpg impulus sasco | Atod al n'població el erind ocult a Tio1.jpg e einvad a s'lo s'paise s'vecino apar s'someterlo. |
| 32 ed Ofebrer | Adí L'mundia ed al Ainexistenci | Argo Ngora Ñoca | L'mundia n'segú Pendej Gistán. On oreconocid eoficialment r'po al ONU. Ol n'celebra s'todo s'lo s'miembro ed al C.L.I.T.O.R.I.S. |
| 4 ed Omarz | Afiest l'de ococ | Cocostias | N'suspende 5 |
| 8 ed Ofebrer | Adí ed al N'constitucio | Adí ed al N'constituciò | Osól 2 |
| 7 de Ojuni | Adí l'de R'poke | adì Kep'or | R'po odecret ed Tio1.jpg otod ociudadan y/o aturist edeb r'dona us osueld ed 3 s'mese apar al apartid ed r'poke lanua l'de ocongres Ítuval. |
| 36 ed Labri | Aseman ed al arecogid ed s'cadávere s'anónimo | Anecrofili adì | Obarroc acas ed obarr...¡nu 0 ocom nu orosc! |
| 6 ed Oagost a s'la 16:20 l'de amediodí | Adí ed al Ninsolació | Mollera Tsotaad | A r'toma r'po le ocul, ¡oaprobad l'genera y apist! |
| 92 ed Niujo | Adí ed al Alisdexi | Adí ed al Adislexi | Adí ne equ le opuebl ítuval acebrel su aehrenci agnéetic. |
| 29 ed Ofebrer | Adí l'de Corn Flakes | Cochocrisp Ámuga | Art. 556 Otod ociudadan r'meno ed 90 s'año atendr equ r'come us opes ne Corn Flakes. |
| 32 ed Abt'Injoè | Adí l'de Oturism Ocerrad | Adí de mam'ahr gallyllo | Adí ne equ, otod le s'paí acierr us ocomerci y oturism edurant 10 s'día ahast le 42 ed Abt'Injoèy al egent eduerm r'po nu odescans n'si s'frontera ed 23 s'hora acad adí, al aúnic ahor elibr l'de adí al naprovecha apar |
Senlace sexterno
|
Apar s'lo s'interesado n'e al n'versió s'meno aseri y averídic, Wikipedia etien nu oartícul esobr: Tuvalu |
Anciclopedi n'e Otuval- Ohimn L'naciona ed Utuval Rulterio oinerpretad r'po Orihime Inoue
- Apágin l'oficia l'de ogobiern Ítuval (n'e Tuvalo y l'españo)
- Aagnóstic D'Universida ed Utuval Rulterio
- Ehomenaj a Tio1.jpg
- Utuval áser areciclad
- Al n'participació l'de OÚNIC erepresentant ed Utuval Rullterio n'e l'e l'mundia ed oatlestism
S'referencia
- ↑ Í'ah on eviv Bob Aesponj
- ↑ A adiferenci ed ol equ es ecre, a s'lo ed Utuval on s'le agust le a'agu.
- ↑ S'lo s'producto es n'derretía ed n'ta osol us apresenci.
- ↑ S'la s'lista ed s'lo s'má s'buscado
- ↑ Enombr ocomplet: Obey England FUCKING GOD
- ↑ S'voto a OTA, 2. S'voto a al etripl O 1. L'tota ed s'voto: 3.
- ↑ Epart l'de aproblem aer al d'dificulta ne al nelecció ed s'lo S'pedete (epresident oelegid a oded), ay equ acad opartid ahinchab a d'volunta s'lo s'resultado s'electorale, r'po ol equ la l'fina le r'ganado ed s'la s'eleccione adebí edirimirs s'tra nu ocomplicad oproces odialéctic nu otant oviolent. Oest es ósolucion eprincipalment n'co al n'creació l'de ocitad oministeri y edándol nu r'mayo opes la Oparlament Odisecad Ítuval.
Europa: Al-Ándalus • Alemania del Este • Alemania Nazi • Australia-Hungría • Checoslovaquia • Corona de Aragón • Corona de Carlos Checa y Austrialia • Doggerland • Grecia clásica • Imperio Alemán • Imperio español • Imperio Grecorromano de parte de Oriente • Imperio Otomano • Imperio romano • Imperio Ruso • Normandía • Piponia • Primer Imperio francés • Primera República Española • Prusia • Reino de Edward • Reino Visigodo • República Socialista Soviética de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas • Sacro Imperio Romano Germánico • Segunda República Española • Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas • Yugoslavia
Asia: Digimundo • Fenicia • Imperio Otomano • Mesopotamia / Por ahí: Atlántida
África - América - Asia - Europa - Oceanía - Países desaparecidos - Continentes